La fertilitat o la no fertilitat de les persones ha anat guanyant rellevància pels canvis socials que la nostra societat ha anat vivint, desitjats o no. Aquests canvis han augmentat exponencialment les dificultats que l'acompanyen, com a element central podríem dir la major edat de les dones que volen gestar, així com l'augment de l'edat del progenitor home. En el cas de les dones l'edat avançada implica una reducció molt important en la reserva ovàrica amb el que comporta. I en cas dels homes l'edat, unit a un alt nivell d'estrès, dóna lloc a canvis qualitatius i quantitatius del seu material genètic.
Evidentment a allò que s'ha dit s'uneix el que parelles o dones que en un altre temps haguessin desestimat el teu desig, ara poden recórrer a mètodes que milloren notablement la probabilitat de ser pares, d'engendrar.
Serveixi la introducció precedent simplement de preàmbul, per al meu discurs sobre això menys basat en qüestions mèdiques, de les que no m'ocupo i de les tinc coneixements molt limitats. Però si basat en el meu treball professional i el coneixement emocional de situacions d'estrès, d'ansietat, de frustració, etc., a més i per donar encara més realisme i substancialitat he viscut en primera persona processos de fecundació in vitro icsi.
A la meva consulta privada treballo amb persones que acudeixen a mi amb diferents demandes, qüestions, problemes, trastorns, que queden reflectides a la meva web i que no repetiré. Tot i això, totes les persones que estiguin llegint aquest escrit coincidiran amb mi que quan una persona treballa a 360° una qüestió, les probabilitats de millorar aquesta situació, sigui de l'àmbit que fos, respecte a una feina només en part, són evidentment molt més grans. Per tant, en tots els processos de salut física i de canvis físics haurien d'anar acompanyats d'una feina almenys de suport psicològic, ment sana in corpore sa i viceversa. En casos molt extrems, és d'opinió estesa que el suport psicològic és necessari, per exemple en mutilats de guerra amb diverses síndromes. Però encara no és opinió estesa en qualsevol qüestió de salut física o de posar a prova el nostre físic, confrontant-se amb la pròpia naturalesa. Aquest esforç físic i psicològic clar es produeix en processos com: l'estimulació ovàrica, la inseminació artificial, la fecundació in vitro natural o icsi, la gestació amb donant d'òvuls, amb donant de semen, etc… Sigui tan o més necessària que davant a una mutilació. Doncs en tots dos casos hi ha una falta molt important. Reflexió.
La meva aportació en aquesta àrea és personalitzada perquè cada parella i/o cada futura mare té la seva història i no es pot estandarditzar al meu entendre, un protocol d'actuació.
Conec els processos en primera persona i entenc i puc ajudar a gestionar les emocions, que es van donant a mesura que es passa de la primera fase a l'última, si es vol l'èxit en una empresa tan difícil i emocionant.

Les fases d'acompanyament:
1a. Fase. Presa de decisió individual o en parella.
2a. Fase. Inici de les exploracions
3a. Fase. Conclusions de les exploracions
4a. Fase. Presa de decisions arran de les anàlisis i opcions
5a. Fase. Inici del procés
6a. Fase. Durant el procés. Comprèn diferents subfases: extracció òvuls, recollida semen, ….
7a. Fase. Anàlisi evolució. Èxit o no èxit
8a. Presa de decisions, seguir o no
9a. Fase. Tancament. Èxit.

Per descomptat les parelles o un dels membres o mare soltera, pot decidir recórrer a mi en qualsevol de les fases esmentades, no és rellevant el quan, però si fer-ho en algun moment.